UN RELAT SOBRE EL LABORA
He trobat aquest relat sobre el Labora. Conté molta informació interessant que en alguns casos contradiu el que sabem fins ara. Per exemple, el referent a la denominació de Fontbernat o pel que fa al nombre d'unitats construïdes. També hi ha una afirmació taxativa respecte l'eficàcia de l'arma. No sé fins a quin punt es tracta d'un relat imaginari o bé se'l pot donar per rigorós, històricament parlant. Donat que és un text llarg, hi incloc fotografies que no apareixen en la versió original
Fusell ametralladora Olot
Un relat de Xavier Valeri valeri coromi
1a part
La Guerra Civil Espanyols serví perquè les grans potències estrangeres poguessin assajar noves armes i tècniques que després van ser usades en massa durant la II Guerra Mundial. Moltes d'aquelles eines encara tenen una vigència plena i els últims temps per desgràcia es feren servir a l'antiga Iugoslàvia.
Aquest és el cas del subfusell, pistola metralladora o metralleta, Aquesta arma, que tingué la seva primera utilització intensiva durant el final de la I Gran Guerra i després en la nostra guerra és, des d'alshores, indispensable en la lluita urbana, el combat de trinxeres i en tota classe de combats en què grups d'infantèria d'assalt lluitin a distàncies curtes. En la Primera Gran Guerra era l'escombra de les trinxeres.
La seva silueta, de vegades estrafolària, s'ha convertit en un element característic de les notícies que ens arriben de tots els conflictes del món, i també dels films bèl.lics i de gangsters . No obstant això, pocs sabem que un dels precursors dels moderns UZI, que porten els guardaespatlles dels polítics, del popular AK 47 (Kalasnikov) el més comú des de la guerra del Vietnam i comparable als històric Thompson (USA) PPSH 41 (URSS), MP 40 Schemeisser (Wermatch) i l'Sten (Gran Bretanya) fou ideat a Olot i fabricat en aquesta mateixa ciuta
2ª part
A Olot, l'any 1938, es fabricà un fusell metrallador lleuger conegut com a "Labora Fontbernat". L'arma en qüestió tenia el calibre espanyol 9 llarg, un canó de 262 mil.limetres de llarg, una longitud total de 806 mil.límtres, un pes de 4,250 quilos, una nelocitat inicial de 397 m/s, una cadència de tir de 750 mps, i acceptava carregadors de 36 i 20 bales.
L'interès principal d'aquesta arma radica en el fet que, a diferència d'altres metralladores, té un aspecte que en res s'assembla als models estrangers en què s'inspiraven la major part dels models fabricars a l'Espanya de l'època.
Per exemple, el més conegut dels coetanis del "Labora Fontbernat" era el popular "Naranjero", el qual era una còpia de la metralleta alemanya MP 28 (Schmeisser) adaptada al calibre espanyol 9 llar. En canvi la forma del "Labora " em fa pensar en una barreja entre el Thompson dels gangsters i després de l'exercit USA i del posterior MP 40 (Schmeisser) que és la metrallera que va usar la Whermacht en la blitzkrieg amb sorprenent efectivitat i efectes devastadors entre les infanteries ingleses, poloneses, franceses i soviètiques.
El Labora era més petit i una mica menys pesant que el MP 40. Era més similar a un Thopsom però sense tambor circular i una mica més gros. El problema de l'arma olotina era molt més cara i difícil de consruir que les seves rivals, pensades per ser construïdes en massa.
Pel que fa al seu us en combat, atesa la poca producció i que fou poc utilitzat al front, no en tinc cap testimoni. A més 'hadit que molts "Labora" vab ser sabotejats en la seva pròpia cadena de producció per obrers de la quinta columna. Cosa que fa que alguns dels exemplars que han arribat als nostres dies fincionin bé.
Pel que fa al nom de "Labora" no se sap d'on prové, jaque no és gravat ni a l'arma i els treballadors que el feien li deien també "Naranjero" sobrenom de la versió espanyola del MP 28 II que, a l'època, s'usava per anomenar tota classe de fusells metralladors.
3 a part
El "Labora" era produit a la Fàbrica número 15 de les Indústries de Guerra de Catalunya. Aquesta fàbrica era formada per la concentració de la maquinària de petits tallers d'Olot en una factoria al carrer Panyó.
Aquests tallers van ser reconvertits, en un principi, sota la direcció de la Comissió d'Indústries de Guerra de Catalunya creada per decret el 7 d'agost del 1936, amb la idea de coordinar els diferents esforços de les indústries siderúrgiques i quimiques per subvenir a les necessitats que exigia el front de guerra.
Aquesta comissió era dirigida per Josep Terradellas i organitzada pel coronel Jimenez de la Beraza, director de la fàbrica d'armes d'Oviedo el 1934). Existeix una fotografia de l'època en què Terradellas té a les mans un "Naranjero" i el general Miaja un "Labora" ; el peu d'aquesta fotografia indica que el primer mostrava al segon un nou model de subfusell. L'agost de 1938 e Govern Central va expropiar les indústries de guerra catalanes, potser per això molts carregadors del "Labora" porten gravat en castellà "Fusil-Ametralladora Olot"
El creador del "Labora" , segons apunten testimonis va ser un armer olotí, ara mort, que es dei Miquel Coromines i que era conegut arran de la seva elevada estatura com en Sant Pau. Francesc Balat de 82 anys el 1993, fou un dels olotins que va treballar durant 3 anys en l'elaboració del subfusell. Balat tecorda que Coromines era un dels millors armers que mai hi hagi hagut a Olot i un dels millors professionals del metall.
La professionalitat i prestigi d'en Coromines era tal, que en ser detingut pels feixistes, inculpat de col.laboració amb el Govern de la República, va ser reclamat pels poderosos empresaris del metall olotins, que el van avalar, i va poder continuar exercint la professió sense problemes.
4rt part
Francesc Balat, abans de la guerra treballava en la reparació de maquinària agrícola. Quan va començar el conflicte els anarquistes van fer una selecció dels millors tècnics del metall d'Olot. Entre ells hi havia el jove Francesc Balat. En un principi el manyà va incorporar-se a la plantilla del taller de can Torras, situat a la carretera de Santa Pau.
Can Torras era un més dels tallers olotins que, reconvertit i col.lectivitzat, fabricava peces d'obús. La fabricació de munició per a canons va durar poc i, segons Balat, quan la Generalitat va assumir el control, va fer traslladar les màquines de tots els tallers olotins en una nau situada al carrer Pany, coneguda com a can Fontbernat.
Balat em va explicar que allà començà la producció en sèrie del "Labora". A la factoria, segons Balat, hi treballavan unes setanta persones en dos torns. La majoria d'aquests treballadors eren qualificats. Molts d'aquests operaris estaven en edat militar però eren retinguts pel govern de la Generalitat que els eximia d'anar al front.
A més, segons Balat, a la gent que treballava en la fabricació del subfusell no els va faltar la setmanada ni quan depenien de la Generalitat, ni a partir del requisament del taller pel Govern de la República.
De la factoria sortien quinze o vin fusels metralladors diaris . Si tenim en compte que la producció, segons Balat, va durar uns dos anys, es devien fabricar uns deu mil fusells metralladors a Olot.
Balat especificà que els primers exemplars del "Labora" només disparaven ràfegues i que aviat, se'ls incorporà un fiador perquè poguessin alternar el dispar tret a tret i a ràfega.
La fabricació del "Labora" era molt manual i, per exemple, les estries del sistema de refrigeració es tornejaven una a una, i les culates les feien dos modeladors , també, una per una.
Balat no desmentí la llegenda que els "Labora" eren sabotejats per treballadors partidaris dels feixistes. No obstant això, el vell manyà va especificar que cada exemplar del seubfusell era provat en un soterrani. Aquest fet prova que el sabotatge potser només estava en la justificació del treball davant la cerca de responsabilitats que després de la guerra van fer els feixistes. Jo vaig conèixer un home que posseia aquesta arma i em va confessar que funcionava a la perfecció.
Un cop provades aquestes armes eren enviades a Barcelona, on els eren distribuïdes a les millors unitats de l'exèrcit republicà. Si a Olot haguessin pogut fabricar el "Labora" en cadena i haguessin arribat a fer 500.000 o 600.000 "Labora" potser hagués canviat el resultat de la guerra. De fet, el MP40 (Schemeisser) fou una de les claus de les victòries dels alemanys en les primeres campanyes de la II Guerra Mundial.
5ª part
Al final de la Guerra Civil hi havia molts fusells sense pany. La causa era que en les retirades a córre cuita els soldats llençaven el fusell per córrer més i perquè si eren capturats sense armes tenien més possibilitats de sobreviure. Abans de llançar el fusell li treien el pany perquè no el fessin servir contra ells.
La major part dels fusells eren "Màuser 98" de l'antic exèrcit espanyol. Val a dir que una tercera part dels fusells de la República eren Màusers, de les casernes capturades a l'inici de la guerra i dels arsenals que es varen quedar amb el govern legal; una altra tercera part eren "Mosin" provinents de la URSS, i una última tercera part provenia de diferents orígens.
Pel que fa als fusells feixistes, quasi tots eren "Màuser". Per això , segon Balat, la indústria Fontbernat en els darrers temps de la guerra va alternar la fabricació del "Labora· amb la de panys per arranjar els fusells recuperats en els contratacs.
L'activitat de la fàbrica d'armes d'Olot va durar fins a l'entrada de les forces feixistes i dels mercenaris berebers el 7 de febrer del 1939. Cap dels treballadors a excepció dels creador del "Labora", que fou detingut uns dies va patir represàlies. Segons Balat, tots els empleata van rebre un salconduit de les FET i les JONS.
Balat em va assenyalar qye els cartutxs del 9 llarg qye necessitava el "Labora" s'elaboraven a la fàbrica Arturo&Simóm. Les necessitats del conflicte van fer que la Comissió d'Indústries de Guerra estipulés l'adaptació de la cadena de muntatge de bombetes a cartutxs. A diferènciea de la fàbrica d'armes, el l'elaboració de munició i treballaven moltes dones.
Cada vegada crec més que si el Govern de la República en comptes de llançar la insensata ofensiva de l'Ebre, hagués construït un mur defensiu a Catalunya. El nostre país hagués ressistit l'exèrcit feixista durant molts d'anys. Al final l'hauria ocupat la Whermacht però també hauria estat alliberat pels aliats. Crec que el govern de la República preferi desagnar l'exercit de la República abans que existís una possibilitat d'independència de Catalunya. És una opinió personal sense cap importància, però em sembla que no és descabellada.
Algú més opina igual ?
Fusell ametralladora Olot
Un relat de Xavier Valeri valeri coromi
1a part
La Guerra Civil Espanyols serví perquè les grans potències estrangeres poguessin assajar noves armes i tècniques que després van ser usades en massa durant la II Guerra Mundial. Moltes d'aquelles eines encara tenen una vigència plena i els últims temps per desgràcia es feren servir a l'antiga Iugoslàvia.
Aquest és el cas del subfusell, pistola metralladora o metralleta, Aquesta arma, que tingué la seva primera utilització intensiva durant el final de la I Gran Guerra i després en la nostra guerra és, des d'alshores, indispensable en la lluita urbana, el combat de trinxeres i en tota classe de combats en què grups d'infantèria d'assalt lluitin a distàncies curtes. En la Primera Gran Guerra era l'escombra de les trinxeres.
La seva silueta, de vegades estrafolària, s'ha convertit en un element característic de les notícies que ens arriben de tots els conflictes del món, i també dels films bèl.lics i de gangsters . No obstant això, pocs sabem que un dels precursors dels moderns UZI, que porten els guardaespatlles dels polítics, del popular AK 47 (Kalasnikov) el més comú des de la guerra del Vietnam i comparable als històric Thompson (USA) PPSH 41 (URSS), MP 40 Schemeisser (Wermatch) i l'Sten (Gran Bretanya) fou ideat a Olot i fabricat en aquesta mateixa ciuta
2ª part
A Olot, l'any 1938, es fabricà un fusell metrallador lleuger conegut com a "Labora Fontbernat". L'arma en qüestió tenia el calibre espanyol 9 llarg, un canó de 262 mil.limetres de llarg, una longitud total de 806 mil.límtres, un pes de 4,250 quilos, una nelocitat inicial de 397 m/s, una cadència de tir de 750 mps, i acceptava carregadors de 36 i 20 bales.
L'interès principal d'aquesta arma radica en el fet que, a diferència d'altres metralladores, té un aspecte que en res s'assembla als models estrangers en què s'inspiraven la major part dels models fabricars a l'Espanya de l'època.
Per exemple, el més conegut dels coetanis del "Labora Fontbernat" era el popular "Naranjero", el qual era una còpia de la metralleta alemanya MP 28 (Schmeisser) adaptada al calibre espanyol 9 llar. En canvi la forma del "Labora " em fa pensar en una barreja entre el Thompson dels gangsters i després de l'exercit USA i del posterior MP 40 (Schmeisser) que és la metrallera que va usar la Whermacht en la blitzkrieg amb sorprenent efectivitat i efectes devastadors entre les infanteries ingleses, poloneses, franceses i soviètiques.
El Labora era més petit i una mica menys pesant que el MP 40. Era més similar a un Thopsom però sense tambor circular i una mica més gros. El problema de l'arma olotina era molt més cara i difícil de consruir que les seves rivals, pensades per ser construïdes en massa.
Pel que fa al seu us en combat, atesa la poca producció i que fou poc utilitzat al front, no en tinc cap testimoni. A més 'hadit que molts "Labora" vab ser sabotejats en la seva pròpia cadena de producció per obrers de la quinta columna. Cosa que fa que alguns dels exemplars que han arribat als nostres dies fincionin bé.
Pel que fa al nom de "Labora" no se sap d'on prové, jaque no és gravat ni a l'arma i els treballadors que el feien li deien també "Naranjero" sobrenom de la versió espanyola del MP 28 II que, a l'època, s'usava per anomenar tota classe de fusells metralladors.
3 a part
El "Labora" era produit a la Fàbrica número 15 de les Indústries de Guerra de Catalunya. Aquesta fàbrica era formada per la concentració de la maquinària de petits tallers d'Olot en una factoria al carrer Panyó.
Aquests tallers van ser reconvertits, en un principi, sota la direcció de la Comissió d'Indústries de Guerra de Catalunya creada per decret el 7 d'agost del 1936, amb la idea de coordinar els diferents esforços de les indústries siderúrgiques i quimiques per subvenir a les necessitats que exigia el front de guerra.
Aquesta comissió era dirigida per Josep Terradellas i organitzada pel coronel Jimenez de la Beraza, director de la fàbrica d'armes d'Oviedo el 1934). Existeix una fotografia de l'època en què Terradellas té a les mans un "Naranjero" i el general Miaja un "Labora" ; el peu d'aquesta fotografia indica que el primer mostrava al segon un nou model de subfusell. L'agost de 1938 e Govern Central va expropiar les indústries de guerra catalanes, potser per això molts carregadors del "Labora" porten gravat en castellà "Fusil-Ametralladora Olot"
El creador del "Labora" , segons apunten testimonis va ser un armer olotí, ara mort, que es dei Miquel Coromines i que era conegut arran de la seva elevada estatura com en Sant Pau. Francesc Balat de 82 anys el 1993, fou un dels olotins que va treballar durant 3 anys en l'elaboració del subfusell. Balat tecorda que Coromines era un dels millors armers que mai hi hagi hagut a Olot i un dels millors professionals del metall.
La professionalitat i prestigi d'en Coromines era tal, que en ser detingut pels feixistes, inculpat de col.laboració amb el Govern de la República, va ser reclamat pels poderosos empresaris del metall olotins, que el van avalar, i va poder continuar exercint la professió sense problemes.
4rt part
Francesc Balat, abans de la guerra treballava en la reparació de maquinària agrícola. Quan va començar el conflicte els anarquistes van fer una selecció dels millors tècnics del metall d'Olot. Entre ells hi havia el jove Francesc Balat. En un principi el manyà va incorporar-se a la plantilla del taller de can Torras, situat a la carretera de Santa Pau.
Can Torras era un més dels tallers olotins que, reconvertit i col.lectivitzat, fabricava peces d'obús. La fabricació de munició per a canons va durar poc i, segons Balat, quan la Generalitat va assumir el control, va fer traslladar les màquines de tots els tallers olotins en una nau situada al carrer Pany, coneguda com a can Fontbernat.
Balat em va explicar que allà començà la producció en sèrie del "Labora". A la factoria, segons Balat, hi treballavan unes setanta persones en dos torns. La majoria d'aquests treballadors eren qualificats. Molts d'aquests operaris estaven en edat militar però eren retinguts pel govern de la Generalitat que els eximia d'anar al front.
A més, segons Balat, a la gent que treballava en la fabricació del subfusell no els va faltar la setmanada ni quan depenien de la Generalitat, ni a partir del requisament del taller pel Govern de la República.
De la factoria sortien quinze o vin fusels metralladors diaris . Si tenim en compte que la producció, segons Balat, va durar uns dos anys, es devien fabricar uns deu mil fusells metralladors a Olot.
Balat especificà que els primers exemplars del "Labora" només disparaven ràfegues i que aviat, se'ls incorporà un fiador perquè poguessin alternar el dispar tret a tret i a ràfega.
La fabricació del "Labora" era molt manual i, per exemple, les estries del sistema de refrigeració es tornejaven una a una, i les culates les feien dos modeladors , també, una per una.
Balat no desmentí la llegenda que els "Labora" eren sabotejats per treballadors partidaris dels feixistes. No obstant això, el vell manyà va especificar que cada exemplar del seubfusell era provat en un soterrani. Aquest fet prova que el sabotatge potser només estava en la justificació del treball davant la cerca de responsabilitats que després de la guerra van fer els feixistes. Jo vaig conèixer un home que posseia aquesta arma i em va confessar que funcionava a la perfecció.
Un cop provades aquestes armes eren enviades a Barcelona, on els eren distribuïdes a les millors unitats de l'exèrcit republicà. Si a Olot haguessin pogut fabricar el "Labora" en cadena i haguessin arribat a fer 500.000 o 600.000 "Labora" potser hagués canviat el resultat de la guerra. De fet, el MP40 (Schemeisser) fou una de les claus de les victòries dels alemanys en les primeres campanyes de la II Guerra Mundial.
5ª part
Al final de la Guerra Civil hi havia molts fusells sense pany. La causa era que en les retirades a córre cuita els soldats llençaven el fusell per córrer més i perquè si eren capturats sense armes tenien més possibilitats de sobreviure. Abans de llançar el fusell li treien el pany perquè no el fessin servir contra ells.
La major part dels fusells eren "Màuser 98" de l'antic exèrcit espanyol. Val a dir que una tercera part dels fusells de la República eren Màusers, de les casernes capturades a l'inici de la guerra i dels arsenals que es varen quedar amb el govern legal; una altra tercera part eren "Mosin" provinents de la URSS, i una última tercera part provenia de diferents orígens.
Pel que fa als fusells feixistes, quasi tots eren "Màuser". Per això , segon Balat, la indústria Fontbernat en els darrers temps de la guerra va alternar la fabricació del "Labora· amb la de panys per arranjar els fusells recuperats en els contratacs.
L'activitat de la fàbrica d'armes d'Olot va durar fins a l'entrada de les forces feixistes i dels mercenaris berebers el 7 de febrer del 1939. Cap dels treballadors a excepció dels creador del "Labora", que fou detingut uns dies va patir represàlies. Segons Balat, tots els empleata van rebre un salconduit de les FET i les JONS.
Balat em va assenyalar qye els cartutxs del 9 llarg qye necessitava el "Labora" s'elaboraven a la fàbrica Arturo&Simóm. Les necessitats del conflicte van fer que la Comissió d'Indústries de Guerra estipulés l'adaptació de la cadena de muntatge de bombetes a cartutxs. A diferènciea de la fàbrica d'armes, el l'elaboració de munició i treballaven moltes dones.
Cada vegada crec més que si el Govern de la República en comptes de llançar la insensata ofensiva de l'Ebre, hagués construït un mur defensiu a Catalunya. El nostre país hagués ressistit l'exèrcit feixista durant molts d'anys. Al final l'hauria ocupat la Whermacht però també hauria estat alliberat pels aliats. Crec que el govern de la República preferi desagnar l'exercit de la República abans que existís una possibilitat d'independència de Catalunya. És una opinió personal sense cap importància, però em sembla que no és descabellada.Algú més opina igual ?
posted by JOSEP at 4:18 PM
1 Comments:
El nom Fontbernat procedeix de un militant de ERC caigut els primers dias de la guerra, i el nom Labora de la Fabrica Confederal no 15 "Labora". Aquestes armes no van sortir de Catalunya per que foren amagades per la CIG al seus magatzems, en espera de usarles a Barcelona si fos necessari, i foren trobades per membres del XVCE, que les traslladaren i usades a la resistenciacap al Pirineu i les amagaren per ser recuperades posteriorment per la resistencia a França
Post a Comment
<< Home