indústries de guerra

2008-02-17T05:35:00.000-08:00

TODAY KOSOVO, TOMORROW CATALONIA

SUNDAY, 17.02.2008

A NEW STATE IS BORN

CONGRATULATIONS KOSOVA

(MAY CATALONIA BE THE NEXT STATE IN EUROPE)

TORPEDE AERI, INDÚSTRIES DE GUERRA

2007-10-28T15:10:00.000-07:00

EL TORPEDE AERI, 1937

Em plau trencar un silenci que ja feia molts mesos que durava, per fer conèixer un excel.lent article sobre una arma catalana que, d'haver-se arribat a produir, tal vegada hauria salvat moltes vides dels nostres compatriotes que moriren en els bombardejos feixistes.

Em refereixo al Torpede Aeri. Adjunto tres magnífiques fotografies i l'enllaç amb l'article en qüestió.

Espero que aquesta retrobada serveixi per anar revitalitzant aquest bloc, que certament el tinc una mica abandonat.

Bona lectura!

2007-04-12T01:37:00.000-07:00

Tres excel.lents vídeos

Tot i que ja fa mesos que estan penjats a youtube, acabo de descobrir aquests vídeos sobre el Regiment Pirinenc Núm.1 durant la Guerra dels tres anys. Va ser una unitat model d'organització militar catalana. Felicito en Joan Almogàver pel seu muntatge.

També hi ha aquest altre més genèric sobre la Guerra, però que conté algun error -em sembla veure l'arribada dels feixistes italians a Vinaròs

En contrapartida, apareixen imatges de les indústries de guerra i una foto o fotograma d'en Tarradellas empunyant una Labora. També hi ha imatges dels tancs Montserrat.

"JO VOTARÉ NO"

2006-03-16T10:13:00.000-08:00

L'emoció m'ha impedit durant uns minuts de fer res. M'he quedat davant la pantalla de l'ordinador com un sòmines a mesura que anava sentint l'entrevista que aquest matí ha concedit el Molt Honorable President, Heribert Barrera i Costa a Catalunya Ràdio, i que podeu escoltar íntegrament aquí. La paraula justa, el mot escaient. Impagable. La seva contundència i la seva fermesa. Inoblidable.

El President Barrera ho ha dit tot sense manies. Sense complexos... irrepetible? La primera afirmació contundent: "L'anomenat pacte Mas-Zapatero ha estat un desastre". Més endavant ha reblat que "Mas és deslleial amb gran part dels seus electors i amb la ideologia del seu partit", i , per considera que ha estat "un pacte forçat pels grans interessos econòmics". La conseqüència de tot plegat és una afirmació contundent, rotunda, diàfana i sense doble lectura possible: "JO VOTARÉ NO", en el cas que es convoqui el referèndum, si bé, s'ha mostrat partidari de la seva retirada. Literalment ha dit que "Jo el retiraria".

Val a dir que Barrera, fent valer la seva plena, total i absoluta independència de criteri, i el seu patriotisme, no s'ha estat fins i tot de censurar el seu propi partit, ERC, al qual li ha retret un "excés de candor" i li ha criticat el fet que en aquesta legislatura "s'ha posat absolutament a la disposició del PSOE de Madrid". Segons el seu parer, ERC ha perdut de vista una màxima que ja es va establir en la Conferència Nacional Catalana, celebrada el 1923, segons la qual, "quan un país està dominat per un altre, ha de considerar que moralment està en estat de guerra". Traca i mocador. Un Antoni Bassas cada cop més amoïnat, compungit i atabalat, que ja s'ensumava el revolt que aquestes declaracions aixecarien, ha donat per conclosa ràpidament l'entrevista (i segur que ha sortir volant a prendre algun tranquil.litzant, perquè deu ser conscient que aquesta entrevista li pot costar el càrrec).

En definitiva, si el 18-F em va aixecar la moral, l'entrevista d'avui, la del 16-M, aniversari, per cert, del meu pare (74 anys), ha estat com una nova recàrrega d'energia. I tot provinent d'un home, Heribert Barrera i Costa, a punt de fer 89 anys. Nascut el 1917, soldat de Catalunya, químic excel.lent, President del Parlament de Catalunya. De fet, l'únic que en els darrers anys ha exercit el càrrec amb la dignitat i el patriotisme que s'escauen. Gràcies, President, vós sou l'únic a qui tractar-vos com a tal no constitueix un insult a la memòria de tots aquells màrtirs de la nostra Pàtria.

Diari de guerra - del 4 juny 1938 al 29 abril 1939

2006-03-14T13:41:00.000-08:00

He descobert aquest bloc. Es tracta de la transcripció digital que una néta fa del diari de guerra del seu avi, soldat a la Batalla de l'Ebre. És un relat ben viu i directe, i un exemple de l'ús que es pot fer dels new media per recuperar la memòria històrica que ens volen amagar. Una iniciativa que cal felicitar!

UN RELAT SOBRE EL LABORA

2006-02-27T16:18:00.000-08:00

He trobat aquest relat sobre el Labora. Conté molta informació interessant que en alguns casos contradiu el que sabem fins ara. Per exemple, el referent a la denominació de Fontbernat o pel que fa al nombre d'unitats construïdes. També hi ha una afirmació taxativa respecte l'eficàcia de l'arma. No sé fins a quin punt es tracta d'un relat imaginari o bé se'l pot donar per rigorós, històricament parlant. Donat que és un text llarg, hi incloc fotografies que no apareixen en la versió original

Fusell ametralladora Olot

Un relat de Xavier Valeri valeri coromi

1a part
La Guerra Civil Espanyols serví perquè les grans potències estrangeres poguessin assajar noves armes i tècniques que després van ser usades en massa durant la II Guerra Mundial. Moltes d'aquelles eines encara tenen una vigència plena i els últims temps per desgràcia es feren servir a l'antiga Iugoslàvia.

Aquest és el cas del subfusell, pistola metralladora o metralleta, Aquesta arma, que tingué la seva primera utilització intensiva durant el final de la I Gran Guerra i després en la nostra guerra és, des d'alshores, indispensable en la lluita urbana, el combat de trinxeres i en tota classe de combats en què grups d'infantèria d'assalt lluitin a distàncies curtes. En la Primera Gran Guerra era l'escombra de les trinxeres.

La seva silueta, de vegades estrafolària, s'ha convertit en un element característic de les notícies que ens arriben de tots els conflictes del món, i també dels films bèl.lics i de gangsters . No obstant això, pocs sabem que un dels precursors dels moderns UZI, que porten els guardaespatlles dels polítics, del popular AK 47 (Kalasnikov) el més comú des de la guerra del Vietnam i comparable als històric Thompson (USA) PPSH 41 (URSS), MP 40 Schemeisser (Wermatch) i l'Sten (Gran Bretanya) fou ideat a Olot i fabricat en aquesta mateixa ciuta

2ª part
A Olot, l'any 1938, es fabricà un fusell metrallador lleuger conegut com a "Labora Fontbernat". L'arma en qüestió tenia el calibre espanyol 9 llarg, un canó de 262 mil.limetres de llarg, una longitud total de 806 mil.límtres, un pes de 4,250 quilos, una nelocitat inicial de 397 m/s, una cadència de tir de 750 mps, i acceptava carregadors de 36 i 20 bales.

L'interès principal d'aquesta arma radica en el fet que, a diferència d'altres metralladores, té un aspecte que en res s'assembla als models estrangers en què s'inspiraven la major part dels models fabricars a l'Espanya de l'època.

Per exemple, el més conegut dels coetanis del "Labora Fontbernat" era el popular "Naranjero", el qual era una còpia de la metralleta alemanya MP 28 (Schmeisser) adaptada al calibre espanyol 9 llar. En canvi la forma del "Labora " em fa pensar en una barreja entre el Thompson dels gangsters i després de l'exercit USA i del posterior MP 40 (Schmeisser) que és la metrallera que va usar la Whermacht en la blitzkrieg amb sorprenent efectivitat i efectes devastadors entre les infanteries ingleses, poloneses, franceses i soviètiques.

El Labora era més petit i una mica menys pesant que el MP 40. Era més similar a un Thopsom però sense tambor circular i una mica més gros. El problema de l'arma olotina era molt més cara i difícil de consruir que les seves rivals, pensades per ser construïdes en massa.

Pel que fa al seu us en combat, atesa la poca producció i que fou poc utilitzat al front, no en tinc cap testimoni. A més 'hadit que molts "Labora" vab ser sabotejats en la seva pròpia cadena de producció per obrers de la quinta columna. Cosa que fa que alguns dels exemplars que han arribat als nostres dies fincionin bé.

Pel que fa al nom de "Labora" no se sap d'on prové, jaque no és gravat ni a l'arma i els treballadors que el feien li deien també "Naranjero" sobrenom de la versió espanyola del MP 28 II que, a l'època, s'usava per anomenar tota classe de fusells metralladors.

3 a part
El "Labora" era produit a la Fàbrica número 15 de les Indústries de Guerra de Catalunya. Aquesta fàbrica era formada per la concentració de la maquinària de petits tallers d'Olot en una factoria al carrer Panyó.

Aquests tallers van ser reconvertits, en un principi, sota la direcció de la Comissió d'Indústries de Guerra de Catalunya creada per decret el 7 d'agost del 1936, amb la idea de coordinar els diferents esforços de les indústries siderúrgiques i quimiques per subvenir a les necessitats que exigia el front de guerra.

Aquesta comissió era dirigida per Josep Terradellas i organitzada pel coronel Jimenez de la Beraza, director de la fàbrica d'armes d'Oviedo el 1934). Existeix una fotografia de l'època en què Terradellas té a les mans un "Naranjero" i el general Miaja un "Labora" ; el peu d'aquesta fotografia indica que el primer mostrava al segon un nou model de subfusell. L'agost de 1938 e Govern Central va expropiar les indústries de guerra catalanes, potser per això molts carregadors del "Labora" porten gravat en castellà "Fusil-Ametralladora Olot"

El creador del "Labora" , segons apunten testimonis va ser un armer olotí, ara mort, que es dei Miquel Coromines i que era conegut arran de la seva elevada estatura com en Sant Pau. Francesc Balat de 82 anys el 1993, fou un dels olotins que va treballar durant 3 anys en l'elaboració del subfusell. Balat tecorda que Coromines era un dels millors armers que mai hi hagi hagut a Olot i un dels millors professionals del metall.

La professionalitat i prestigi d'en Coromines era tal, que en ser detingut pels feixistes, inculpat de col.laboració amb el Govern de la República, va ser reclamat pels poderosos empresaris del metall olotins, que el van avalar, i va poder continuar exercint la professió sense problemes.

4rt part
Francesc Balat, abans de la guerra treballava en la reparació de maquinària agrícola. Quan va començar el conflicte els anarquistes van fer una selecció dels millors tècnics del metall d'Olot. Entre ells hi havia el jove Francesc Balat. En un principi el manyà va incorporar-se a la plantilla del taller de can Torras, situat a la carretera de Santa Pau.

Can Torras era un més dels tallers olotins que, reconvertit i col.lectivitzat, fabricava peces d'obús. La fabricació de munició per a canons va durar poc i, segons Balat, quan la Generalitat va assumir el control, va fer traslladar les màquines de tots els tallers olotins en una nau situada al carrer Pany, coneguda com a can Fontbernat.

Balat em va explicar que allà començà la producció en sèrie del "Labora". A la factoria, segons Balat, hi treballavan unes setanta persones en dos torns. La majoria d'aquests treballadors eren qualificats. Molts d'aquests operaris estaven en edat militar però eren retinguts pel govern de la Generalitat que els eximia d'anar al front.

A més, segons Balat, a la gent que treballava en la fabricació del subfusell no els va faltar la setmanada ni quan depenien de la Generalitat, ni a partir del requisament del taller pel Govern de la República.

De la factoria sortien quinze o vin fusels metralladors diaris . Si tenim en compte que la producció, segons Balat, va durar uns dos anys, es devien fabricar uns deu mil fusells metralladors a Olot.

Balat especificà que els primers exemplars del "Labora" només disparaven ràfegues i que aviat, se'ls incorporà un fiador perquè poguessin alternar el dispar tret a tret i a ràfega.

La fabricació del "Labora" era molt manual i, per exemple, les estries del sistema de refrigeració es tornejaven una a una, i les culates les feien dos modeladors , també, una per una.

Balat no desmentí la llegenda que els "Labora" eren sabotejats per treballadors partidaris dels feixistes. No obstant això, el vell manyà va especificar que cada exemplar del seubfusell era provat en un soterrani. Aquest fet prova que el sabotatge potser només estava en la justificació del treball davant la cerca de responsabilitats que després de la guerra van fer els feixistes. Jo vaig conèixer un home que posseia aquesta arma i em va confessar que funcionava a la perfecció.

Un cop provades aquestes armes eren enviades a Barcelona, on els eren distribuïdes a les millors unitats de l'exèrcit republicà. Si a Olot haguessin pogut fabricar el "Labora" en cadena i haguessin arribat a fer 500.000 o 600.000 "Labora" potser hagués canviat el resultat de la guerra. De fet, el MP40 (Schemeisser) fou una de les claus de les victòries dels alemanys en les primeres campanyes de la II Guerra Mundial.

5ª part
Al final de la Guerra Civil hi havia molts fusells sense pany. La causa era que en les retirades a córre cuita els soldats llençaven el fusell per córrer més i perquè si eren capturats sense armes tenien més possibilitats de sobreviure. Abans de llançar el fusell li treien el pany perquè no el fessin servir contra ells.

La major part dels fusells eren "Màuser 98" de l'antic exèrcit espanyol. Val a dir que una tercera part dels fusells de la República eren Màusers, de les casernes capturades a l'inici de la guerra i dels arsenals que es varen quedar amb el govern legal; una altra tercera part eren "Mosin" provinents de la URSS, i una última tercera part provenia de diferents orígens.

Pel que fa als fusells feixistes, quasi tots eren "Màuser". Per això , segon Balat, la indústria Fontbernat en els darrers temps de la guerra va alternar la fabricació del "Labora· amb la de panys per arranjar els fusells recuperats en els contratacs.

L'activitat de la fàbrica d'armes d'Olot va durar fins a l'entrada de les forces feixistes i dels mercenaris berebers el 7 de febrer del 1939. Cap dels treballadors a excepció dels creador del "Labora", que fou detingut uns dies va patir represàlies. Segons Balat, tots els empleata van rebre un salconduit de les FET i les JONS.

Balat em va assenyalar qye els cartutxs del 9 llarg qye necessitava el "Labora" s'elaboraven a la fàbrica Arturo&Simóm. Les necessitats del conflicte van fer que la Comissió d'Indústries de Guerra estipulés l'adaptació de la cadena de muntatge de bombetes a cartutxs. A diferènciea de la fàbrica d'armes, el l'elaboració de munició i treballaven moltes dones.

Cada vegada crec més que si el Govern de la República en comptes de llançar la insensata ofensiva de l'Ebre, hagués construït un mur defensiu a Catalunya. El nostre país hagués ressistit l'exèrcit feixista durant molts d'anys. Al final l'hauria ocupat la Whermacht però també hauria estat alliberat pels aliats. Crec que el govern de la República preferi desagnar l'exercit de la República abans que existís una possibilitat d'independència de Catalunya. És una opinió personal sense cap importància, però em sembla que no és descabellada.

Algú més opina igual ?

La LABORA FONTBERNAT als videojocs

2006-02-27T14:38:00.000-08:00

En aquesta pantallasso (screenshot), podem veure com el jugador dispara una Labora Fontbernat contra un enemic feixista. Com sempre, es tracta del Mod 1936, del qual ja hem parlat en altres ocasions.

Bona punteria, noi!

LA LABORA FONTBERNAT AL FRONT DE TEROL

2006-02-27T14:24:00.000-08:00

He trobat aquesta magnífica foto on veiem un oficial que porta penjada de l'espatlla una Labora Fontbernat. Un dels membres de la rotllana no és altre que el ministre de defensa del govern de la República, Indalecio Prieto. La foto està presa al front de Terol.

MÉS ARMES

2006-02-27T14:19:00.000-08:00

En aquestes fotos es poden veure més armes fabricades a Catalunya durant la guerra. En primer lloc tenim la carrabina Manresa, de la qual poca informació hem aconseguit. Òbviament, es va fabricar a la capital del Bages, sota les ordres de la Generalitat.

A continuació, tenim el mosquetó Mauser M1916, que sembla ser que es va construir, en petit nombre, a fàbriques del Principat i del País Valencià.

En tercer lloc podem veure la pistola Ascaso. Segons hem pogut llegir, es tractava d'una còpia de la pistola Astra 400 d'Unceta i Cia.
Es va produir a la Fàbrica núm. 290 de Terrassa, sota les ordres de la Subsecretaria d'Armament, dependent del Govern de la República, doncs. Com es pot deduir, porta el nom del líder faista que va morir en l'assalt a les Drassanes durant l'aixecament feixista. Se'n van fer unes 5.000 unitats.

Una altra pistola, també inspirada en l'Astra esmentada, és la pistola República, fabricada a Alginet (Ribera Alta). En total es produïren uns 15.000 exemplars.

Finalment , també podem veure la fotografia d'un Morter Valero, de 50 mm.. De fet es tracta d'una còpia, fabricada a Catalunya per les Indústries de Guerra, l'any 1937.

VISITA AL MUSEU DE MONTJUÏC

2005-10-27T16:01:00.000-07:00

El passat dissabte, 22, vam visitar el Museu Militar de Montjuïc. Va ser una oportunitat boníssima per actualitzar els meus coneixements sobre la Indústria de Guerra a Catalunya. I va ser tot un èxit, atès que vaig descobrir noves armes que ignorava.

Em refereixo a la pistola ISARD, del calibre 9 mm. llarg i amb un carregador de 8 bales que s'exhibeix en una de les sales del Museu. La podeu veure en la fotografia que jo mateix vaig fer amb la meva càmera digital. Demano disculpes pel fet que no vaig ser capaç d'eliminar els reflexos del vidre de la vitrina.

Segons aquest enllaç aquesta pistola s'inspirava en el Colt M11 i va ser el producte de la col.laboració entre armers bascs exiliats i els tallers del Parc Mòbil de la Generalitat.
La fotografia següent, que suposo que és el mateix exemplar, però fotografiat de l'altra banda, l'hem baixat del mateix enllaç anterior, el qual, segons sembla, la va obtenir de la revista ARMAS.

Per la seva banda, en la fotografia d'abaix, veiem en la mateixa vitrina dos dels subfusells més interessants que es van produir durant la guerra. Em refereixo al LABORA (amunt) i al NARANJERO (abaix). El primer ja és prou conegut d'aquest blog, mentre que el segon, va ser fabricat al País Valencià, d'aquí el seu nom, i no era altra cosa, que una adaptació del subfusell alemany MP-28. Segons l'enllaç esmentat, es van produir 1.500 Labora i 2.000 Naranjeros.
Fixem-nos que a sota de cadascuna d'elles trobem els carregadors corresponents i, en el cas de la segona, una baioneta.

LES DRASSANES, 19 DE JULIOL 1936

2005-10-07T13:53:00.000-07:00

El joc 1936, que és un mod del Medal of Honor Breakthrough ofereix la possibilitat de reproduir la lluita que tingué lloc a les Drassanes, el 19 de juliol de 1936. Reprodueixo algunes pantalles on es pot veure la notable qualitat dels dibuixos dels principals edificis de l'escenari del camp de batalla.

Malauradament, encara no hi he pogut jugar, atès que si no vaig errat només es pot jugar amb PC, no amb Mac.

En el joc també es pot jugar a altres batalles (Brunete, Terol, etc.), però paradoxalment, no hi apareix la Batalla de l'Ebre.

TEXTOS (2a PART)

2005-09-13T11:50:00.000-07:00

Més material bibliogràfic.

En el llibre La guerra civil a Catalunya (1936-1939). 2. Una revolució en plena guerra, publicat per Edicions 62, podeu trobar diversos capítols que són de gran interès. Em refereixo, en concret, als següents:

Javier de Madariaga, "Les indústries de guerra" (que inclou un box que porta per títol "Proves i experimentació en armament del Govern català")

Ramon Brusco, "La creació d'un nou exèrcit revolucionari"

I ENCARA MÉS SOBRE EL LABORA

2005-09-08T18:21:00.000-07:00

He trobat més material, encara. Llegiu aquest text:

Subfusil Labora.
Este subfusil se construyó desde 1937 a 1938 bajo instrucciones de la Subsecretaria de Armamento de la República en la fábrica catalana número 15 de Olot. No sabemos su número pero suponemos que no sobrepasaron el millar, o quizá menos. No ha quedado mucho rastro de ellos. Extremadamente parecido al SI-35 de Star, de culata de madera y cañón con anillos mecanizados para disipar el calor. Suponemos que de calibre 9 mm. largo. Algunos autores aseguran que se armó con ellos a las unidades de guerrilleros del XIV C.E., pero salvo una foto de Miaja examinando un "naranjero" y un Labora no tenemos noticias de imágenes que documenten el uso de este subfusil.

Marc Ramon Bohigas no escribe para decirnos que el Labora es un subfusil bastante pesado que está construido a base de hierro forjado y mecanizado y no de chapa estampada como se hicieron posteriormente, con lo cual pesa más. El cañón se refrigera por masa (como el MP-40) en vez de por circulación de aire (como el MP-28). Sorprende lo débil que es el muelle de retroceso dado que dispara una bala tan potente como el 9mm largo (supongo que la cadencia de tiro debió de ser bastante elevada).

La font és aquesta.

És interessant la referència a la foto del General Miaja. Sobre si les instruccions per a la seva fabricació venien del Govern de la República, caldrà corroborar-ho. Per descomptat que no ho descartem, però no quadra amb el fet que llavors qui controlava les Indústries de Guerra era la Generalitat (fins a mitjans de 1938).

Reproduim dues fotos, una de l'arma i l'altra de dos carregadors.

Per altra banda, també en el Museu de l'Exèrcit de Barcelona, al Castell de Montjuic, hi ha un exemplar del Labora en la sala dedicada als subfusells. En el text també es fa referència a l'arxiconegut Naranjero que va ser construit al País Valencià. El text, breu, el reproduim a continuació.

"Lo mismo cabe señalar en la colección de subfusiles, entre los que se encuentra la copia que se hizo en Valencia del "Schmeisser MP 28 II", bautizada "Naranjero" en referencia al producto valenciano más famoso, las naranjas. También figura el "Labora", producido en la ciudad de Olot durante la Guerra Civil, junto a los tan clásicos como el "Thompson MD. 1921 ", o tan raros de ver como el "Tallinn 1923", fabricado en Estonia.

L'enllaç és aquest

MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL LABORA FONTBERNAT

2005-09-08T16:34:00.000-07:00

Recentment he trobat més informació sobre el LABORA FONTBERNAT.

El primer és un brevíssim text extret del web del joc d'ordinador 1936. Es tracta d'una modificació del popular joc MEDAL OF HONOR BREAKTHROUGH, sobre la Segona Guerra Mundial. El text emfatitza el caràcter excepcional de l'arma, sobretot pel que fa a la seva capacitat de foc teòrica. També reproduîm una foto. Donada la seva brevetat, el reproduim íntegrament a continuació:

Labora Fontbernat
Autoctonous SMG manufactured by the Industrias de Guerra de Cataluña under the denomination “Olot”, its quality and technology was exceptional for the time and circumstances which sorrounded it., allowing it reach a theorical firing rate of 750 rpm.

El segon és un article prou interessant, atès que fa una comparativa amb altres armes coetànies, sobretot alemanyes i americanes. També destaca alguns trets que fins ara desconeixia: la seva complexitat que n'impedia la seva producció en massa, el fet que moltes unitats van ser sabotejades per la quinta columna, etc.

Si el voleu llegir, cliqueu aquí

EL NOM DE FONTBERNAT

2005-08-03T10:30:00.000-07:00

L'amic Enric Borràs m'ha enviat aquest missatge que, per la seva rellevància reprodueixo en la seva integritat.

Repassant unes massa breus notes que em deixà en Quimet Nunyes (Joaquim Núñez Roig) abans de morir aquest personatge (que fou president del CADCI, i a les ordres de Macià participà en el Complot de Prats de Molló), m'he trobat amb la foto del dinar que Macià, essent ja president de la Generalitat, celebrà a l'Hotel Lloret el 1932 amb els supervivents del de Prats de Molló.

A banda d'un llarg peu amb els nom i cognom dels presents a la foto (trenta-cinc!), també hi ha les notes necrològiques de sis d'ells:

Manuel Gonzàlez Alba
Joaquim Terrades
Salvador Galobardes
Benet Samper
Jaume Aguadé Miró
i,
Enric Fontbernat, "conjurat del Complot de Prats de Molló, [...] morí el 19 de juliol del 1936 en l'atac a la Caserna de les Drassanes."

Penso, atès que Fontbernat és un cognom gens comú, que el fusell Labora duia el renom de "Fontbernat" en honor al patriota Enric Fontbernat. "

Gràcies, Enric.

INDUSTRIES DE GUERRA. TEXTOS (1a part)

2005-07-22T05:45:00.000-07:00

FONT: J. Sobrequés i Callicó (dir), Història Nacional de Catalunya, Vol.13.

Característiques tècniques LABORA FONTBERNAT

2005-07-22T05:41:00.000-07:00

Country Of Origin: Catalonia

Designation: Sub-Machine Gun

Cartridge: 9 X 23 mm Bergmann-Bayard (9 mm Largo)

Production Date: 1936-1938

Weapon Dimensions: Length: 794 mm, Barrel: 260 mm

Weight Empty: 4.38 kg

Rifling: 4 grooves, rh

Mag Capacity: 36 rounds

Rate Of Fire: 750 rds/min

FONT: Cliqueu aquí

També és interessant la informació que aporta el web del Museu Reme de Tecnologia, en la col.lecció d'armes del qual, amb el número 178 figura el nostre LABORA FONTBERNAT, amb el seguent text:

Weapon No 178
9 mm (Bergmann or Bayard Long) Fontbernat M 1938 (Labora)
A sub-machine gun, made in limited numbers during the Spanish Civil War. Other than being made out of expensive machined material during a war and having a push-button type selector, the Labora has no unusual or unique features.

Si voleu visitar la pàgina esmentada, cliqueu aquí

EL TANC SADURNI

2005-07-22T05:31:00.000-07:00

Algú pot proporcionar més informació sobre el Tanc SADURNÍ que apareix en aquesta fotografia?

FOTO 4

BENVINGUTS

2005-07-22T04:42:00.000-07:00

L'objectiu d'aquest blog es participar en el cada cop més extens moviment de recuperació de la memòria històrica de la nostra Pàtria. En aquest espai volem centrar-nos en la recuperació d'un aspecte que, si bé ha rebut una certa atenció historiogràfica. encara s'és lluny d'aconseguir que hi hagi un coneixement extens a nivell divulgatiu i popular.

Ens referim a les Indústries de Guerra (II.GG.) que es van desenvolupar al nostre país durant la guerra dels Tres Anys, i més concretament al període que comprèn entre agost del 36 i agost del 38, que és quan les II.GG. van estar sota la direcció del govern de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un període relativament breu, però molt intens i que intentarem en aquest blog difondre el màxim possible.

Per fer-ho, analitzarem en detall tot el procés de conversió de la indústria catalana civil en militar, i de forma particular pararem atenció a les diferents armes que es fabricaren al llarg d'aquest període i que sovint són força desconegudes. És el cas del subfusell FONTBERNAT-LABORA, del qual a continuació us exposem un seguit de fotos.

FOTO 1

FOTO2

FOTO3

Aquest subfusell va ser fabricat a Olot i se'n produïren diversos centenars, tot i que no va entrar en la producció en cadena. En properes notes anirem ampliant la informació sobre aquesta arma.